dijous, 19 de novembre de 2015

Treballem l'empatia!


Els nois i noies de 5è estem treballant l'empatia a competències socials. Per fer-ho, utilitzem un llibre de contes anomenat "El gran llibre de les emocions". A continuació us deixem la història que vam llegir, la qual ens va agradar molt. També volem ensenyar dues imatges dels cartells que hem fet per la classe.

El gotim de raïm

A Rússia hi havia una família de pagesos que es guanyaven la vida conreant civada, ordi i hortalisses; a més, tenien una vinya, que els donava per al seu consum i fins i tot per fer-ne vi per la família i els veïns.
El pare era l'Ivan Pàvlovitx, barba i cabells grisencs, calmós en el caminar. La mare, de pell rosada, diligent i serena, es deia Lizaveta Prokofievna. Cinc fills envoltaven la taula: el Vladímir, amb 20 anys; l'Hipòlit en tenia en tenia 18; la Nastàssia, la gran de les noies, n'havia complert 14; després venia l'Aglaia, la més bellugadissa, amb 11 acabats de fer; i el caganiu de la colla, el Fiodor, amb 7 i mig.
Un dia de setembre, el pare havia sortit de bon matí a fer un cop d'ull als ceps.
A la vinya, hi va veure un gotim que semblava dir “cull-me”. I el va collir. Quan el va tenir als dits va pensar:

- La meva bona Lizaveta bé es mereix que li guardi aquest gotim de raïm.

En tornar a casa, li va deixar sobre la taula de la cuina sense dir-li'n res. I a la Lizaveta, quan estava a punt d’arrencar-ne el primer gra, se li va acudir:

- Al Vladimir, li agradarà de trobar aquest gotim quan torni al migdia, després d'haver treballat tot el matí al magatzem. Li posaré sobre el llit. A mi m'ha agradat de trobar-me'l a la cuina; ja se que me l'hi ha deixat l'Ivan.

Al Vladimir se li va fer un somriure d'orella a orella en veure el raïm sobre el coixí del llit. A punt de menjar-se'l, va reflexionar:

- Que n'és de bona la mare! Jo treballo de valent, però l'Hipòlit a més ha d'aguantar la mestressa reganyosa de la botiga. Li deixaré a ell. Si a mi m'ha plagut de trobar-me'l, a ell encara més.

Quan l'Hipòlit va trobar el gotim, va endevinar que era un regal del Vladimir. Se
l'hauria menjat, però va pensar:

- La Nastàssia em fa enfadar, és una burxeta; però crec que és perquè a casa de la modista s'ho passa fatal. Li farà gràcia de menjar-se un gotim tan enllaminador. Li deixaré a la seva habitació.

 A la Nastàssia, li van passar els mals humors quan va trobar el raïm. Va fer un
salt i una volta sencera sobre els peus, de contenta que va estar.

- Això és un detall de l'Hipòlit - es va dir -. La meva feina no és gaire divertida; però també em distrec amb els clients. En canvi l'Aglaia es passa tot el dia amb una “mestra avinagrada”. Li deixaré el gotim a la seva tauleta de nit.

L'Aglaia, en veure el gotim va exclamar:

- Ai, Aquesta Nastàssia! Però el donaré al Fiodor, que és el nostre benjamí. El Fiodor va arribar content; i, a punt d'arrencar-ne un gra, es va dir:

- El pare és qui es passa tot el dia treballant la terra. Ell si que es mereix un regal.
Li donaré el raïm quan entrarà a casa.

Així que l'Ivan Pàvlovitx va tenir a les mans aquell penjoll de raïm es va commoure; va aixecar el Fiódor en braços i li va fer un petonàs.

En començar el sopar el pare va fer un discurs molt curt però ple d'emoció:

- Lizaveta Prokofievna estimada, fills del meu cor, quina sort que tenim!: som
capaços de pensar què fa feliços als altres i fer-los-ho de debò.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada